{"id":100881,"date":"2017-10-30T12:01:20","date_gmt":"2017-10-30T12:01:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/?p=100881"},"modified":"2017-10-28T11:20:03","modified_gmt":"2017-10-28T10:20:03","slug":"catala-espanya-vs-catalunya-cataluna-vs-espana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/2017\/10\/catala-espanya-vs-catalunya-cataluna-vs-espana\/","title":{"rendered":"(Catal\u00e0) Espanya vs Catalunya, Catalu\u00f1a vs Espa\u00f1a"},"content":{"rendered":"

Seg\u00f2via, 13 d\u2019octubre de 2017<\/em> – Ahir se celebrava la Festa Nacional d’Espanya. Sempre he pensat que era una data desencertada per raons d’\u00edndole hist\u00f2rica: l’empresa americana, que serveix d’excusa per a la celebraci\u00f3 de la Hispanitat, va ser una aventura fonamentalment castellana i simbolitza a m\u00e9s l’inici d’un dur proc\u00e9s de colonitzaci\u00f3, amb algunes llums per\u00f2 tamb\u00e9 amb les seves profundes ombres. Estaria m\u00e9s encertat, respectu\u00f3s i efica\u00e7 celebrar una data m\u00e9s integradora. Potser el moment en el qual pot considerar-se que aflora per primera vegada el sentiment de pertinen\u00e7a a la naci\u00f3 espanyola va ser durant l’al\u00e7ament antifranc\u00e8s del Dos de Maig; no seria elegant per\u00f2 amb els nostres amics i aliats francesos i tampoc \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de celebrar una carnisseria.<\/p>\n

Pocs anys despr\u00e9s del 1808, als voltants de Cadis, representants de totes les Espanyes es van reunir per primera vegada en unes \u00faniques Corts Generals fins donar-se\u2019n una constituci\u00f3 el 19 de mar\u00e7 de 1812. Fins aqu\u00ed, sempre s’havien reunit per separat les corts dels diferents territoris governats sota la mateixa corona. Aquella constituci\u00f3 ha estat exemple per a molts processos constituents arreu de tot el m\u00f3n i refer\u00e8ncia permanent en el nostre llarg cam\u00ed cap a la democr\u00e0cia. Doncs, celebrar el que va suposar seria, a m\u00e9s d’un acte de just\u00edcia hist\u00f2rica, un signe adient de conc\u00f2rdia i unitat en aquests temps.<\/p>\n

Com a ciutad\u00e0 espanyol assisteixo avui, entre el dolor, la impot\u00e8ncia i la r\u00e0bia, a una situaci\u00f3 a la qual ens han portat els interessos espuris dels principals actors d’aquest drama. Caminem cap a un horitz\u00f3 de dif\u00edcil conviv\u00e8ncia en un pa\u00eds en qu\u00e8 semblava que hav\u00edem aconseguit canalitzar la complexa integraci\u00f3 de fortes identitats, diferents per\u00f2 profundament interrelacionades. La nostra hist\u00f2ria comuna va comen\u00e7ar fa 22 segles, quan la franja costanera catalana va ser el primer territori denominat com Hispania pels romans.<\/p>\n

No cometr\u00e9 l’anacronisme dels nacionalistes espanyols que retrotreuen l’origen de la seva naci\u00f3 fins a aquests moments o fins i tot abans: per a alguns l’home d’Atapuerca era ja espanyol. La naci\u00f3 \u00e9s un concepte for\u00e7a modern. Ni tan sols \u00e9s cert que Espanya tingui m\u00e9s de 500 anys d’antiguitat com a Estat, ja que en tot cas va ser una mera uni\u00f3 din\u00e0stica, almenys fins a 1714; com tampoc ho \u00e9s que Catalunya hi hagi estat una entitat independent, no nom\u00e9s que en fuga\u00e7os moments de la hist\u00f2ria; encara que s\u00ed va tenir mil\u00b7len\u00e0ries institucions pr\u00f2pies i una identitat leg\u00edtima com a poble, innegable des de l’Edat Mitjana, que ha quallat en nombrosos intents d’emancipaci\u00f3.<\/p>\n

Amb tots aquells mites i moltes veritats a mitges, s’han constru\u00eft dues versions de la hist\u00f2ria que serveixen com a arma d\u2019agressi\u00f3 en aquesta lluita per aconseguir dues situacions d’organitzaci\u00f3 pol\u00edtica territorial de molt diferent signe. D’una banda, l’exist\u00e8ncia d’un Estat Catal\u00e0 completament independent d’Espanya. D’altra, un Estat espanyol absolutament centralitzat. Al segle XXI cap d’aquestes opcions t\u00e9 sentit: la primera perqu\u00e8 la independ\u00e8ncia pol\u00edtica, amb els processos d’integraci\u00f3 a Europa, est\u00e0 molt devaluada, i la segona perqu\u00e8 \u00e9s impensable en una situaci\u00f3 de descentralitzaci\u00f3 de fet, que ara per ara \u00e9s irreversible .<\/p>\n

Per\u00f2 les parts principals d’aquest conflicte segueixen mirant a aquests extrems que comporten la derrota completa de l’altre. Si Catalunya aconsegu\u00eds la independ\u00e8ncia, Espanya es destruiria com a tal, i Catalunya sortiria malferida, ja que hi ha vincles vitals entre ambdues. Si Espanya sotmet\u00e9s a Catalunya i no reconegu\u00e9s la seva identitat i els seus drets hist\u00f2rics, aquesta deixaria d’existir, per\u00f2 Espanya perdria un dels seus actius m\u00e9s valuosos com \u00e9s la diversitat. Entre aquestes disjuntives de competici\u00f3 amb derrota de l’altre, hem assistit en els dos \u00faltims segles a diverses solucions de comprom\u00eds, encara que no completament estables per no ser prou acceptades per importants sectors d’ambdues societats.<\/p>\n

L’Estatut d’autonomia de la Transici\u00f3 post franquista ha estat, fins ara, una m\u00e9s que exitosa soluci\u00f3 de comprom\u00eds. Per\u00f2 les societats evolucionen i el clima pol\u00edtic dels darrers anys al nostre pa\u00eds ha portat a trencar la base social del consens constitucional que van propiciar la Transici\u00f3 a la democr\u00e0cia i la soluci\u00f3 auton\u00f2mica del 78. Els intents d’ajustar el tratge<\/em> pol\u00edtic a la situaci\u00f3 actual no han comptat ara amb protagonistes del mateix tarann\u00e0 pol\u00edtic ni sentit de la responsabilitat que en aquell temps.<\/p>\n

La situaci\u00f3 en qu\u00e8 ens trobem en aquest instant \u00e9s que tots hi perdrem (i ja hem perdut molt en termes de confian\u00e7a i de conviv\u00e8ncia), menys els pescadors en aigua t\u00e8rbola que ens han portat fins aqu\u00ed. Com diu el professor Galtung, de vegades cal tocar fons, que tothom perdi, per poder avan\u00e7ar en el cam\u00ed correcte d’una soluci\u00f3: una via que sigui a m\u00e9s a m\u00e9s satisfact\u00f2ria per a les dues parts, en comptes de per a una sola, que \u00e9s el que passa si ens movem a la diagonal de l’enfrontament. Partint del “tots perden” podem avan\u00e7ar cap al “win win<\/em>” buscant progressivament la consecuci\u00f3 dels m\u00e0xims objectius leg\u00edtims de cadasc\u00fa.<\/p>\n

Per\u00f2 analitzem quines s\u00f3n totes les parts d’aquest conflicte i quins els seus objectius.<\/p>\n

D’una banda, el govern del Partit Popular, amb fortes reminisc\u00e8ncies franquistes de les que encara no se n\u2019ha pogut desfer; una d’elles el mantra de la unitat d’Espanya, entesa aquesta de forma monol\u00edtica, constru\u00efda sobre mites falsos i sustentada amb una llarga tradici\u00f3 repressiva. Un govern en minoria, amb suports parlamentaris vol\u00e0tils i assetjat per grav\u00edssimes acusacions de corrupci\u00f3, troba en la q\u00fcesti\u00f3 catalana el combustible necessari per activar les emocions ultranacionalistes, que necessita per mantenir un electorat que estava deixant de donar-li suport per la gesti\u00f3 social de la crisi, per\u00f2 tamb\u00e9 en l’evid\u00e8ncia substanciada pels Tribunals de Just\u00edcia d’una gesti\u00f3 corrupta en moltes de les administracions que ha vingut ocupant des de fa anys. L’embolic catal\u00e0 forma part per tant d’una estrat\u00e8gia doble: maniobra de distracci\u00f3 d’una banda perqu\u00e8 assumptes greus i comprometedors passin desapercebuts, i d’altra, element mobilitzador de les seves bases m\u00e9s dures (a elles es va dirigir el missatge de for\u00e7a que va donar la volta al m\u00f3n l’u d’octubre).<\/p>\n

L’altre agent principal d’aquesta tragicom\u00e8dia en qu\u00e8 estem immersos \u00e9s el PDCAT, antiga Converg\u00e8ncia de Catalunya<\/em>, partit del Govern en aquesta comunitat durant decennis, que fins i tot ha hagut de canviar de nom per amagar tamb\u00e9 la corrupci\u00f3 institucional generalitzada, fruit indubtable d\u2019anys darrere d\u2019anys de monopoli de poder. La fugida cap endavant sobiranista, recolzant-se en els seus antics rivals pol\u00edtics i de classe, t\u00e9 possiblement id\u00e8ntiques motivacions que les del PP: tapar els seus propis draps bruts i mobilitzar els incondicionals de la Catalunya profunda.<\/p>\n

Esquerra Republicana de Catalunya ha aconseguit imposar al seu aliat en la coalici\u00f3 Junts pel s\u00ed<\/em> el seu programa de m\u00e0xims, i nom\u00e9s pot esperar guanyar suport electoral amb l’aguditzaci\u00f3 del conflicte. Els anticapitalistes de la CUP responen a una l\u00f2gica revolucion\u00e0ria que va m\u00e9s enll\u00e0 de la secessi\u00f3 i tampoc guanyen res desescalant el conflicte.<\/p>\n

Els partits anomenats constitucionalistes a Catalunya i a Espanya no mostren un panorama m\u00e9s encoratjador. Entre ells, els m\u00e9s ben situats per intentar alguna cosa, PSOE i PSC, no estan en completa sintonia, el que debilita les seves possibilitats d’intervenci\u00f3. I Ciudadanos<\/em>, que es diu m\u00e9s liberal que el partit del govern, mant\u00e9 una posici\u00f3 m\u00e9s durament centralista i intransigent, ja que pret\u00e9n capitalitzar a Catalunya l’oposici\u00f3 al sobiranisme i restar suports electorals al PP a la resta d’Espanya.<\/p>\n

En el cas de Podemos<\/em> i Esquerra Unida<\/em>, que al costat d’ERC i les CUP q\u00fcestionen el propi sistema constitucional, veuen aqu\u00ed una oportunitat \u00fanica de canviar les regles del joc vigents fins al moment, encara que sigui de forma for\u00e7ada.<\/p>\n

En aquest escenari de confrontaci\u00f3, que afavoreix a qui t\u00e9 la responsabilitat de governar en tots dos espais, hi ha poc marge de maniobra. Per\u00f2 si analitzem els veritables objectius, les leg\u00edtimes aspiracions del poble catal\u00e0 i del poble espanyol, \u00e9s m\u00e9s que possible que aconseguim trobar algun punt d’acord satisfactori, que permetent un cert grau d’integraci\u00f3 que respecti la diversitat, preservi la identitat d’Espanya, i respecti a la vegada, no nom\u00e9s la diversitat catalana i la seva pr\u00f2pia identitat hist\u00f2rica sin\u00f3 tamb\u00e9 la d’altres zones d’Espanya.<\/p>\n

No podem esperar massa responsabilitat dels pol\u00edtics que ens dirigeixen perqu\u00e8 han demostrat tenir interessos a curt termini; per\u00f2 havent governs amb suports minoritaris en ambdues parts (el que fa no descartar que hi pugui haver eleccions anticipades) s’hauria entaular un di\u00e0leg obert i sincer en tots dos f\u00f2rums parlamentaris per iniciar un proc\u00e9s de recerca d’acords que don\u00e9s resposta a les leg\u00edtimes aspiracions de tots els catalans i de tots els espanyols. Una primera tasca per tant \u00e9s descobrir tots els objectius leg\u00edtims que cada part hauria de poder expressar francament i honestament.<\/p>\n

En les \u00faltimes hores s’han obert petites finestres a possibles solucions: l’oferta del president Puigdemont de declaraci\u00f3 d’independ\u00e8ncia suspesa a l’espera de di\u00e0leg, malgrat el deixa en posici\u00f3 dif\u00edcil amb els seus socis; l’acceptaci\u00f3 pel president Rajoy d’obrir el debat d’una reforma de la Constituci\u00f3, al que es negaven radicalment fins ara mateix, endarrerint la presa de mesures dr\u00e0stiques contra l’autogovern catal\u00e0 que li reclamen les seves bases m\u00e9s dures. Sembla que alguna cosa s’ha mogut cap al seny i esperem que siguin alguna cosa m\u00e9s que postures impostades per fer carregar a l’altre amb la culpa del desastre al qual ens veiem abocats si no.<\/p>\n

La gran repercussi\u00f3 medi\u00e0tica de tot el que es mou no facilita el di\u00e0leg seri\u00f3s que ara fa falta i sotmet a una enorme pressi\u00f3 als actors pol\u00edtics. Resten grans obstacles a remoure i bases que restablir: el respecte a les institucions pol\u00edtiques de Catalunya, la meitat del Parlament est\u00e0 sent menyspreat per la majoria independentista; l’acceptaci\u00f3 a discutir sense condicions pr\u00e8vies per cap de les parts, en el debat sobre la reforma de la Constituci\u00f3; la neutralitat d’institucions que han estat recentment desvirtuades del seu paper d’arbitratge i han estat utilitzades d’una banda; una major imparcialitat i rigor informatiu que situ\u00ef al seu lloc el que esdev\u00e9, sense tor\u00e7ar els fets a favor de cap b\u00e0ndol m\u00e9s enll\u00e0 del que els propis successos mostren.<\/p>\n

Per a aquest proc\u00e9s delicat que cal emprendre, es pot comen\u00e7ar no nom\u00e9s per intentar no escalfar m\u00e9s l’ambient per\u00f2 recon\u00e8ixer els errors comesos per tots, alleujant els traumes que s’han originat: hi ha molta emoci\u00f3 i massa sentiments ferits per ambdues parts i s’han com\u00e8s malapteses, irregularitats i il\u00b7legalitats, tamb\u00e9 pels dos costats. Una cosa hem sentit aquests dies: la disculpa del delegat del Govern Central pels excessos policials, el reconeixement pel portaveu d’Esquerra Republicana<\/em> de Catalunya a les Corts de Madrid que al Parlament de Barcelona s’havien trencat la legislaci\u00f3 i les formes parlament\u00e0ries\u2026<\/p>\n

La societat catalana est\u00e0 massa interrelacionada amb l’espanyola com per a poder secessionar-se sense que aix\u00f2 suposi un trauma col\u00b7lectiu i milers de traumes familiars i personals. La societat espanyola t\u00e9 massa elements fundacionals i referencials com per a prescindir alegrement del component catal\u00e0: ja hem dit que la primera terra que va rebre l’antic nom d’Espanya va ser Catalunya, la primera moneda nacional va ser la pesseta (la peceta, una veu catalana), la bandera bicolor procedeix inequ\u00edvocament de les barres de la senyera, el primer president de les Corts Espanyoles va ser el catal\u00e0 L\u00e1zaro de Dou, i ning\u00fa podria entendre l’art i la cultura espanyola sense la puixan\u00e7a de la cultura i l’art catal\u00e0.<\/p>\n

Per\u00f2 truncar les leg\u00edtimes aspiracions democr\u00e0tiques d’un sector important, gaireb\u00e9 majoritari, del poble catal\u00e0, que ha constru\u00eft un il\u00b7lusionant projecte col\u00b7lectiu, sense oferir alternatives igualment atractives, o negar l’evid\u00e8ncia d’una forta identitat diferenciada des de fa segles, \u00e9s debilitar la nostra democr\u00e0cia encoratjant l’enfrontament i frenant el nostre desenvolupament social.<\/p>\n

Si la independ\u00e8ncia \u00e9s un fi en si mateix, poc es pot parlar ja. Si, de l’altra banda, no es reconeixen els drets hist\u00f2rics d’autogovern al m\u00e0xim nivell, tampoc el di\u00e0leg ser\u00e0 possible. Per\u00f2 entre les dues posicions extremes hi ha un ample marge de possibilitats per aconseguir un acord de conviv\u00e8ncia, almenys per al segle XXI. Cal intentar-ho, directament o amb mediadors experimentats que els condueixin si no els \u00e9s possible sols.<\/p>\n

_____________________________________________<\/p>\n

\"\"<\/a>Alberto Andr\u00e9s Aguirre \u00e9s membre de TRANSCEND International<\/a>, Dr. en Filosofia i Lletres (Universitat d’Alacant), Professor de Secund\u00e0ria a l’IES Catalina de Lancaster de Santa Maria la Real de Neva (Seg\u00f2via, Espanya), i Coordinador del Centre Internacional de Soluci\u00f3 de Conflictes Alfadeltapi, a Alf\u00e0s del Pi (Alacant, Espanya). albandres@gmail.com<\/a><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Si la independ\u00e8ncia \u00e9s un fi en si mateix, poc es pot parlar ja. Si, de l’altra banda, no es reconeixen els drets hist\u00f2rics d’autogovern al m\u00e0xim nivell, tampoc el di\u00e0leg ser\u00e0 possible. Per\u00f2 entre les dues posicions extremes hi ha un ample marge de possibilitats per aconseguir un acord de conviv\u00e8ncia, almenys per al segle XXI. Cal intentar-ho, directament o amb mediadors experimentats que els condueixin si no els \u00e9s possible sols.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[46],"tags":[],"class_list":["post-100881","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-original-languages"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/100881","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=100881"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/100881\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=100881"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=100881"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=100881"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}