{"id":308626,"date":"2025-12-08T12:00:12","date_gmt":"2025-12-08T12:00:12","guid":{"rendered":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/?p=308626"},"modified":"2025-11-27T17:59:42","modified_gmt":"2025-11-27T17:59:42","slug":"catalan-la-invasio-dels-barbars-memoria-historica-per-un-futur-lliure-de-feixisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/2025\/12\/catalan-la-invasio-dels-barbars-memoria-historica-per-un-futur-lliure-de-feixisme\/","title":{"rendered":"(Catalan) \u201cLa invasi\u00f3 dels b\u00e0rbars\u201d: mem\u00f2ria hist\u00f2rica per un futur lliure de feixisme"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>

Fotograma del film “La invasi\u00f3 dels b\u00e0rbars”, de Vicent Monson\u00eds<\/p><\/div>\n

9 de novembre de 2025\u00a0–\u00a0Vicent Monson\u00eds i el seu equip evidencien la propagada i les mentides, tant del r\u00e8gim franquista, com de sectors conservadors ja en temps de democr\u00e0cia, incloent-hi les t\u00e8cniques de manipulaci\u00f3 orwel\u00b7liana del llenguatge, simplificaci\u00f3, orquestraci\u00f3 i construcci\u00f3 de l\u2019enemic \u00fanic: qui no compartix les idees del mandatari \u00e9s un roig perill\u00f3s<\/em>.<\/p><\/blockquote>\n

La invasi\u00f3 dels b\u00e0rbars<\/a><\/em>, dirigida per Vicent Monson\u00eds<\/a>, \u00e9s l\u2019adaptaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica de l\u2019obra de teatre hom\u00f2nima de Chema Carde\u00f1a, estrenada a la Sala Russafa de Val\u00e8ncia el febrer del 2020. La pel\u00b7l\u00edcula, que ja est\u00e0 en cartellera, entrella\u00e7a amb valentia dues trames separades per 70 anys: la hist\u00f2ria de la repressi\u00f3 a la Val\u00e8ncia de postguerra, i les conseq\u00fc\u00e8ncies que encara hui patixen les v\u00edctimes i els seus descendents. Gr\u00e0cies a esta estructura narrativa que seguix el fil de la hist\u00f2ria social i pol\u00edtica, el film ajuda a comprendre com les ferides mal curades del passat supuren a la societat del present.<\/p>\n

La pel\u00b7l\u00edcula est\u00e0 rodada en valenci\u00e0, tret dels moments en qu\u00e8 els personatges s\u00f3n coaccionats a parlar en castell\u00e0 \u2014recomanem vore-la en versi\u00f3 original, ja que l\u2019expressi\u00f3 en la llengua materna<\/a> dota els textos d\u2019una major capacitat comunicativa i d\u2019una intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional m\u00e9s afinada; encarna visions del m\u00f3n amb m\u00e9s concreci\u00f3 i mat\u00eds, i contribuix a la diversitat cultural i al reconeixement de les identitats pr\u00f2pies.<\/p>\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n

Mem\u00f2ria hist\u00f2rica, esperan\u00e7a present<\/strong><\/h2>\n

La primera trama arranca el 1939 amb l\u2019inici de la dictadura, en una celebraci\u00f3 feixista al l\u2019Ateneu de Val\u00e8ncia i la lluita d\u2019Esperan\u00e7a, conservadora del Museu del Prado, involucrada en el salvament d\u2019obres d\u2019art a trav\u00e9s de la Junta d\u2019Incautaci\u00f3 i Protecci\u00f3 del Patrimoni Art\u00edstic. Per desgr\u00e0cia seua, un quadre d\u2019Ulpiano Checa<\/a> (1887), titulat com el film, es convertix en objecte de desig d\u2019un matrimoni de l\u2019alta burgesia valenciana. Aix\u00f2 donar\u00e0 peu a que alts comandaments de l\u2019ex\u00e8rcit franquista coaccionen Esperan\u00e7a perqu\u00e8 entregue quadre.<\/p>\n

Esta trama documenta el proc\u00e9s hist\u00f2ric de repressi\u00f3 intel\u00b7lectual, cultural i cient\u00edfica, que es va produir nom\u00e9s comen\u00e7ar la dictadura de Franco, un fet que no passa desapercebut per a Esperan\u00e7a, que advertix que la dictadura cimenta el seu control sobre el poble recorrent tant a la viol\u00e8ncia extrema com a la privaci\u00f3 sistem\u00e0tica del coneixement. Al fil d\u2019este i d\u2019altres personatges, La invasi\u00f3 dels b\u00e0rbars<\/em> ens presenta tot un entramat d\u2019assetjaments, repressions i xantatges que encara hui en dia conformen el trauma de la dictadura, en qu\u00e8 es van vulnerar les vides i la inf\u00e0ncia de generacions senceres.<\/p>\n

La segona trama aborda un tema inc\u00f2mode per a molts: l\u2019exhumaci\u00f3 de fosses comunes a Espanya. Amb una gran sensibilitat i estima del rigor cient\u00edfic que mereix este ardu proc\u00e9s administratiu i de recerca, que inclou funcionaris, paleont\u00f2legs i forenses, se\u2019ns acosta al costat m\u00e9s hum\u00e0 de la reparaci\u00f3 familiar. Aquesta hist\u00f2ria comen\u00e7a el 2009, quan Aurora, la n\u00e9ta d\u2019Esperan\u00e7a, sol\u00b7licita investigar una possible fossa comuna<\/a> en un poble valenci\u00e0, enfrontant-se a les retic\u00e8ncies de l\u2019alcalde per atorgar els permisos. Este fet esdevindr\u00e0 un aut\u00e8ntic maldecap per a ell, que buscar\u00e0 totes les traves burocr\u00e0tiques possibles per evitar \u201ctacar\u201d la imatge del seu poble al\u00b7legant una d\u2019aquelles frases que encara ressonen\u2026 \u201cdeixar als morts en pau<\/a>\u201d.<\/p>\n

La invasi\u00f3 dels b\u00e0rbars<\/em> ens situa en el dolor que genera als familiars esta recerca incansable de just\u00edcia. En contraposar les dues hist\u00f2ries, el film ajuda a llegir millor les fosques actituds actuals i, potser, a corregir-les. Nom\u00e9s aix\u00ed podran suturar i tancar les ferides obertes del passat.<\/p>\n

Esta oda a la mem\u00f2ria hist\u00f2rica<\/a> oferix una rica composici\u00f3 de realitats socials i humanes en qu\u00e8 ciutadans comuns es veuen dolorosament atrapats en un entramat de foscos interessos econ\u00f2mics, pol\u00edtics, de poder local i religiosos. Estos interessos van soscavar els \u00e8xits i el desenvolupament cultural de l\u2019Espanya de comen\u00e7aments del segle XX, mutilant durant mig segle les llibertats i els avan\u00e7os aconseguits, amb conseq\u00fc\u00e8ncies que encara es fan sentir actualment. A m\u00e9s, pensar des dels interessos permet posar el focus en que l\u2019extrema dreta, tant hist\u00f2rica com actual, dona suport<\/a> i rep el suport<\/a> del gran capital, que busca reproduir el seu poder.<\/p>\n

L\u2019inter\u00e8s de la pel\u00b7l\u00edcula en l\u2019actualitat \u00e9s obvi quan la desinformaci\u00f3 i la manca d\u2019una adequada educaci\u00f3 hist\u00f2rica i \u00e8tica fan que m\u00e9s d\u2019un 21% dels espanyols valore com a \u201cbona\u201d o \u201cmolt bona\u201d la dictadura franquista<\/a>, sense capacitat d\u2019argumentar-ho<\/a> amb mesures o dades concretes. Esta pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s, per tant, necess\u00e0ria perqu\u00e8 porta a la consci\u00e8ncia la terrible trag\u00e8dia de la repressi\u00f3 franquista, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la qual van morir aproximadament 150.000 persones<\/a>, al marge del combat, la fam i les malalties, entre 1936 i 1943, i hi ha m\u00e9s de 6.000 fosses comunes<\/a> registrades.<\/p>\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n

Pol\u00edtica com a propaganda<\/strong><\/h2>\n

\u201cLa guerra \u00e9s la pau; llibertat \u00e9s l\u2019esclavitud; ignor\u00e0ncia \u00e9s for\u00e7a\u201d (<\/em>George Orwell<\/em><\/a>).\u00a0<\/em><\/p>\n

Vicent Monson\u00eds i el seu equip evidencien la propagada i les mentides, tant del r\u00e8gim franquista, com de sectors conservadors ja en temps de democr\u00e0cia, incloent-hi les t\u00e8cniques<\/a> de manipulaci\u00f3 orwel\u00b7liana del llenguatge, simplificaci\u00f3, orquestraci\u00f3 i construcci\u00f3 de l\u2019enemic \u00fanic: qui no compartix les idees del mandatari \u00e9s un roig perill\u00f3s \u2014comunisme o llibertat!<\/a><\/p>\n

Com mostra la pel\u00b7l\u00edcula, la dictadura va argumentar que existia un suposat \u201cgen roig<\/a>\u201d que es podria curar mitjan\u00e7ant la psiquiatria, aix\u00ed com mitjan\u00e7ant l\u2019adoctrinament i la separaci\u00f3 de fills i mares. Una barbaritat anticient\u00edfica, deshumanitzadora i estigmatitzant, que continua tenint ress\u00f2 a l\u2019extrema dreta actual<\/a>.<\/p>\n

La t\u00e0ctica de repetir una i altra vegada \u2014a la Goebbels<\/a>\u2014 un concepte abstracte de p\u00e0tria, es combina amb el \u201ccar\u00e0cter sagrat de la nostra causa\u201d<\/a> mitjan\u00e7ant l\u2019alian\u00e7a amb l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. La \u201ccomunitat imaginada<\/a>\u201d, noble i gloriosa que inventa<\/a> el nacionalisme espanyol per definir \u201cels nostres\u201d s\u2019acompanya de la construcci\u00f3 \u201cdels altres\u201d com a enemic pernici\u00f3s en un altre bloc monol\u00edtic.<\/p>\n

Per\u00f2 arriba el moment de la realpolitik<\/em>: el personatge del coronel Valladres conta en petit comit\u00e8<\/em> que \u201clas guerras no se libran por motivos altruistas. Ni por banderas, ni por ideolog\u00edas, ni tan siquiera por la religi\u00f3n, ni mucho menos por la tan ensalzada patria\u201d \u2014aix\u00f2 es dixa per als cr\u00e8duls. Es fa \u201cpor codicia\u201d i \u201cel poder\u201d, \u201cpor nuestro patrimonio\u201d, diu sense remordiment.<\/p>\n

Amb esta burda enganyifa, el patriotisme s\u2019ent\u00e9n, com recalcaren els grans Miguel Gila i Fernando Fern\u00e1n G\u00f3mez<\/a>, al contrari d\u2019amar una terra i la seua gent, com un invent de las classes dominants per a que les classes dominades defensen els interessos dels primers. M\u00e9s encara, la bandera s\u2019utilitza per a \u201ctindre ra\u00f3<\/a>\u201d i tra\u00e7ar una l\u00ednia entre els dignes i indignes<\/a>\u2026 d\u2019existir. Des d\u2019una perspectiva maniquea, l\u2019alteritat s\u2019interpreta sobre la base de l\u2019eliminaci\u00f3, en dictadura, i l\u2019exclusi\u00f3, en democr\u00e0cia.<\/p>\n

La pel\u00b7l\u00edcula exposa la justificaci\u00f3 del que molts<\/a> consideren un genocidi<\/a> \u2014l\u2019holocaust espanyol<\/a>. El tinent franquista defensa La Gran Mentida<\/a>, que la guerra la van iniciar els rojos: \u201cel nostre adversari \u00e9s l\u2019\u00fanic responsable de la guerra!<\/a>\u201d. Una falsedat<\/a> que la dreta actual<\/a> encara \u00e9s capa\u00e7 de sostindre. I legitima l\u2019inici de la guerra amb la mentida que el cop d\u2019Estat va salvar Espanya del comunisme<\/a>. Aix\u00ed, es justifica l\u2019aplicaci\u00f3 del principi de Rebel\u00b7li\u00f3 a la granja<\/em>: \u201cno matar\u00e0s\u2026 sense motiu<\/a>\u201d.<\/p>\n

Al llargmetratge observem el proc\u00e9s de percepci\u00f3, ja descrit per Orwell<\/a>, de qui rebutja la realitat i la informaci\u00f3 vera\u00e7 al temps que creu amb fe cega les falsedats del seu b\u00e0ndol\u2026 \u00a1i encara es creu cr\u00edtic i lliure! La exist\u00e8ncia del \u201cgen roig\u201d es certa segons el tinent, basant-se en un argument d\u2019autoritat: ho diu un \u201creputat psiquiatra\u201d\u2026 Antonio Vallejo-N\u00e1jera<\/a>, responsable (pseudo)intel\u00b7lectual de la pol\u00edtica d\u2019extermini i capdavanter de la Eugenesia de la Hispanidad y regeneraci\u00f3n de la raza<\/em><\/a>. Els fets durs i els arguments l\u00f2gics que no s\u2019ajusten a les idees preconcebudes es bloquegen en processos d\u2019atenci\u00f3 i mem\u00f2ria selectiva, a sovint inventats o tergiversats. El nacionalisme espanyol tria (i inventa) els fets que recolzen el seu propi punt de vista i exclou els que no ho fan.<\/p>\n

Este biaix de confirmaci\u00f3<\/a>, s\u2019intensifica per l\u2019efecte Dunning-Kruger<\/a>: les persones amb baixa compet\u00e8ncia tendixen a sobreestimar la seua habilitat, mentre que les persones competents tendixen a dubtar i subestimar-ne la seua. Aix\u00ed queda patent en diverses escenes de la pel\u00b7l\u00edcula, com l\u2019acte nazi del 1939 a l\u2019Ateneu o les converses de l\u2019alcalde amb els seus coreligionaris el 2009, en qu\u00e8 diuen tota mena de barbaritats, amb tota la confian\u00e7a del m\u00f3n.<\/p>\n

S\u00ed, la ignor\u00e0ncia \u00e9s molt atrevida. I poderosa. Com assenyal\u00e0 Bertrand Russell<\/a>, la \u201ccreen\u00e7a dogm\u00e0tica\u201d es \u00fatil per a la vict\u00f2ria; \u201cels fan\u00e0tics\u201d tenen m\u00e9s opcions de v\u00e8ncer que els que mantenen \u201cun talant esc\u00e8ptic\u201d. Front a la imposici\u00f3 externa \u201ccontraria a la vida\u201d, cal proporcionar el context, els incentius i les ferramentes educatives y comunicatives per animar el desenvolupament intern de cadasc\u00fa, de manera que puga cr\u00e9ixer humanament seguint els seus propis interessos i objectius. \u00c9s l\u2019\u00fanic cam\u00ed per avan\u00e7ar en la pr\u00e0ctica de la \u201cbona vida\u201d, ja que el pensament independent i l\u2019expansi\u00f3 dels impulsos creatius de la naturalesa humana afavorixen la creaci\u00f3 d\u2019una comunitat lliure de ciutadans savis que combinen igualtat i llibertat. I sempre amb \u201cla passi\u00f3 [positiva] que controla la passi\u00f3 [negativa]\u201d. Aix\u00ed, front als valors totalitaris que expressa l\u2019alcalde quan mana callar Aurora perqu\u00e8 \u201cvau perdre la guerra\u201d, ella demostra altres valors repetint amb calma la mateixa frase: \u201cS\u00ed, s\u00ed. Vam perdre la guerra. Aix\u00f2 \u00e9s exactament\u201d.<\/p>\n

Si eres dels que dubta, no patisques i seguix formant-te, per \u201camor per l\u2019aventura mental<\/a>\u201d i per a \u201cdesenvolupar la just\u00edcia en el pensament<\/a>\u201d, basada en la cr\u00edtica fonamentada, el dubte constructiu i l\u2019escepticisme fruct\u00edfer, trets que encarnen Esperan\u00e7a i Aurora. Com respon<\/a> Esperan\u00e7a al tinent: \u201cen la guerra no es perden els quadres, es roben\u201d. I Aurora actua amb la convicci\u00f3 de que tindr\u00e0 \u00e8xit perqu\u00e8 compta amb principis, fermesa, investigaci\u00f3, la llei, i el recolzament de familiars i associacions: \u201cHo aconseguirem. Vos ho promet. La mem\u00f2ria no \u00e9s venjan\u00e7a, \u00e9s buscar la veritat. Estic conven\u00e7uda que els traurem als tres\u201d. Quan aprens d\u2019un tema, la corba de l\u2019autoconfian\u00e7a puja<\/a> raonablement, fins al nivell que arriba la neciesa del tinent i l\u2019alcalde \u2014incl\u00fas major\u2014, per\u00f2 amb trellat i coneixement.<\/p>\n

Segons ens va contar el director, Vicent Monson\u00eds, \u201che volgut contar una hist\u00f2ria de feixistes i dem\u00f2crates\u201d, per\u00f2 amb els matisos que porten esperan\u00e7a en l\u2019altre: la pel\u00b7l\u00edcula reflectix personatges que es veuen embolicats en terribles disjuntives i, aix\u00ed, podem vore a monges desangelades, per\u00f2 tamb\u00e9 un retor roig, el tinent franquista turmentat per la seua consci\u00e8ncia o pol\u00edtics actuals de c\u00ednic inter\u00e8s, de manera que la galeria humana \u00e9s plena de matisos i profunditat. Aix\u00ed, quan el tinent es justifica diguent-li a Esperan\u00e7a que si hagu\u00e9s guanyat la guerra ella seria qui el sentenciaria, la jove el mira amb una barreja de f\u00e0stic i ll\u00e0stima, i respon, \u201cni tu et creus aix\u00f2 que dius\u201d, dixant cavil\u00b7l\u00f3s al tinent.<\/p>\n

Coda valenciana<\/strong><\/h2>\n

Tenim una tasca dif\u00edcil per davant ara que \u201cPanya<\/em> est\u00e0 esmolant el punyal<\/a>\u201d: augment d\u2019agressions als carrers, boles, desinformaci\u00f3 i discursos violents. Per\u00f2 tenim bones ferramentes intel\u00b7lectuals al nostre abast. El context hist\u00f2ric cau a plom sobre la vida de les persones, que necessitem una interpretaci\u00f3 rigorosa i justa dels nostres malestars. La invasi\u00f3 dels b\u00e0rbars<\/em> mostra la import\u00e0ncia de saber contar hist\u00f2ries per a fer c\u00f3rrer<\/a> la veritat, la llengua i la cultura. Animem a que cadasc\u00fa s\u2019implique des del seu context i possibilitats amb el comboi<\/a> de participar col\u00b7lectivament en la construcci\u00f3 d\u2019una societat bonica. Per a que la historia no es repetisca, ni com a trag\u00e8dia ni com a farsa<\/a>.<\/p>\n

___________________________________________________<\/p>\n

Authors: Joan Pedro-Cara\u00f1ana, Ana S. Andr\u00e9s, Andr\u00e9s Su\u00e1rez i Eva Aladro<\/span><\/span><\/em><\/p>\n

Go to Original – diarilaveu.cat<\/a><\/p>\n

<\/main><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

9 de novembre de 2025\u00a0–\u00a0Vicent Monson\u00eds i el seu equip evidencien la propagada i les mentides, tant del r\u00e8gim franquista, com de sectors conservadors ja en temps de democr\u00e0cia, incloent-hi les t\u00e8cniques de manipulaci\u00f3 orwelliana del llenguatge, simplificaci\u00f3, orquestraci\u00f3 i construcci\u00f3 de l\u2019enemic \u00fanic: qui no compartix les idees del mandatari \u00e9s un roig perill\u00f3s.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":308627,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[46],"tags":[915,542,3731,260,250],"class_list":["post-308626","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-original-languages","tag-art","tag-fascism","tag-francisco-franco","tag-history","tag-spain"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/308626","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=308626"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/308626\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":308628,"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/308626\/revisions\/308628"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/media\/308627"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=308626"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=308626"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=308626"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}