La just\u00edcia distributiva \u00e9s la condici\u00f3 indispensable perqu\u00e8 hi hagi pau. La pau no \u00e9s una casualitat, tampoc el resultat d’una fatalitat. Requereix la just\u00edcia distributiva. Quan hi ha injust\u00edcia, hi ha r\u00e0bia, indignaci\u00f3, ressentiment i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aix\u00f2, es crea el camp de conreu idoni per a la viol\u00e8ncia i la confrontaci\u00f3. Cal, doncs, que hi hagi just\u00edcia, per\u00f2 tamb\u00e9 percepci\u00f3 ciutadana que es fa just\u00edcia.<\/p>\n
\u00bfI qu\u00e8 \u00e9s la just\u00edcia distributiva? Donar a cadasc\u00fa el que li correspon. F\u00e0cil de dir, per\u00f2 molt dif\u00edcil d’executar a la pr\u00e0ctica. El problema rau en com saber qu\u00e8 ha de rebre cada part. \u00c9s f\u00e0cil inc\u00f3rrer en l’error de l’homogene\u00eftat, que consisteix a donar a tots el mateix, encara que tinguin necessitats, possibilitats i caracter\u00edstiques diferents. Donar el mateix a tothom, quan cadasc\u00fa \u00e9s diferent i t\u00e9 unes necessitats diferents, \u00e9s un error de concepci\u00f3, per\u00f2, \u00bfcom es pot fer entendre al qui rep menys que ha de rebre menys que un altre? \u00bfCom es pot fer pedagogia de la just\u00edcia distributiva sense encendre el llum\u00ed del greuge comparatiu? Una mestra sap que hi ha alumnes que requereixen m\u00e9s temps i m\u00e9s recursos educatius que altres nois per poder assolir els m\u00ednims coneixements que els correspon per l’edat que tenen. Si reben el mateix temps i recursos que els altres, no se’n sortiran.<\/p>\n
Un altre error freq\u00fcent en la concepci\u00f3 de la just\u00edcia distributiva consisteix a donar m\u00e9s al qui \u00e9s de la meva corda, incorrent en un error tant o m\u00e9s greu que el primer: el nepotisme o la discriminaci\u00f3 positiva. Aquesta pr\u00e0ctica enc\u00e9n la ira del qui ha rebut menys i es crea una situaci\u00f3 d’indefensi\u00f3 que fa pensar que solament imperen les influ\u00e8ncies.<\/p>\n
La just\u00edcia distributiva consisteix a donar a cadasc\u00fa el que li correspon, per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s ho pot deliberar un \u00f2rgan independent, alg\u00fa que no sigui part i jutge. Si no \u00e9s independent, deixa de tenir credibilitat, s’instal\u00b7la la sospita entre la ciutadania i deixa de ser objecte de confian\u00e7a. Aix\u00f2 \u00e9s el que ha passat amb molts \u00f2rgans de deliberaci\u00f3 suposadament imparcials tant en l’\u00e0mbit estatal com europeu.<\/p>\n
Nom\u00e9s un \u00f2rgan imparcial pot escatir el que correspon a cadasc\u00fa. Amb tot, haur\u00e0 de manifestar quins s\u00f3n els criteris que operen a l’hora de repartir, perqu\u00e8 hi pot haver tot tipus de criteris en joc. Per alguns, el m\u00e9s rellevant \u00e9s la utilitat, mentre que, per d’altres, cal prioritzar els grups m\u00e9s vulnerables, perqu\u00e8 s\u00f3n els que tenen m\u00e9s necessitats.<\/p>\n
En qualsevol cas, el ciutad\u00e0 t\u00e9 dret a con\u00e8ixer els criteris \u00e8tics que operen en la distribuci\u00f3 de b\u00e9ns, en la pr\u00e0ctica de la just\u00edcia distributiva. Si no \u00e9s aix\u00ed, comen\u00e7a a sospitar que els b\u00e9ns es donen per motius que no tenen res a veure amb la qualitat, la compet\u00e8ncia o els m\u00e8rits dels sol\u00b7licitants. La llei de transpar\u00e8ncia, acabada d’aprovar en el Parlament de Catalunya, pot ser un instrument que ajudi a entreveure quins s\u00f3n els criteris que s’utilitzen a l’hora de donar recursos, de distribuir subvencions, de finan\u00e7ar projectes o fundacions. \u00c9s b\u00e0sic que el ciutad\u00e0 els tingui clars i s\u00e0piga a qu\u00e8 s’exposa.<\/p>\n
Quan els b\u00e9ns no es distribueixen equitativament, quan alguns acumulen molt i una gran massa d’\u00e9ssers humans no disposa dels m\u00ednims recursos per viure, \u00e9s impossible que hi hagi pau en l’\u00e0mbit planetari. L’argument, per\u00f2, no solament t\u00e9 sentit en el pla global, tamb\u00e9 afecta les dimensions local, regional, nacional i europea. \u00c9s urgent redistribuir la riquesa global, perqu\u00e8, contr\u00e0riament a les tesis que sostenen els neoliberals, el mercat, per si sol, no garanteix, en cap cas, una distribuci\u00f3 justa. \u00c9s absolutament imprescindible el paper de l’Estat en l’articulaci\u00f3 de la just\u00edcia distributiva.<\/p>\n
__________________________<\/p>\n