{"id":54399,"date":"2015-03-02T12:00:49","date_gmt":"2015-03-02T12:00:49","guid":{"rendered":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/?p=54399"},"modified":"2015-05-05T21:26:01","modified_gmt":"2015-05-05T20:26:01","slug":"catala-catalan-victimes-i-victimaris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/2015\/03\/catala-catalan-victimes-i-victimaris\/","title":{"rendered":"(Catal\u00e0-Catal\u00e1n) V\u00edctimes i Victimaris"},"content":{"rendered":"

El cessament del conflicte, que no \u00e9s precisament la pau, obliga a recon\u00e8ixer les conseq\u00fc\u00e8ncies de la viol\u00e8ncia. Mai la viol\u00e8ncia \u00e9s esc\u00e8ptica, genera v\u00edctimes i constitueix victimaris. La pau es construeix -entre altres diversos elements- assumint la totalitat de les conseq\u00fc\u00e8ncies i responsabilitats que va produir el conflicte, ja que es tracta d\u2019un fet present i no un esdeveniment deslligat de l\u2019acci\u00f3 de la generaci\u00f3 present. Quan la Carta de la Pau<\/a> afirma, amb tota la ra\u00f3, que no som responsables d\u2019all\u00f2 que va passar en el passat, i espec\u00edficament amb el passat que no involucra els actors existents, convida a una reconciliaci\u00f3 amb els fets ocorreguts, sense negar els greuges, per\u00f2 no convertint-los en armes presents contra homes i dones aliens a aquests fets. Per\u00f2 quan el conflicte \u00e9s actual i es busca la pau, no \u00e9s possible negar el dolor de les v\u00edctimes i els seus familiars, i la responsabilitat dels que van exercir la viol\u00e8ncia contra els seus pr\u00f2xims, sense importar motius pol\u00edtics, socials o ideol\u00f2gics.<\/p>\n

La guerra -diguem pel seu nom- no \u00e9s un fet adjunt a altres d\u2019una possible quotidianitat regular, d\u2019una moralitat humanament acceptable. Levinas ho afirma amb lucidesa a l\u2019indicar que \u201cL\u2019estat de guerra susp\u00e8n la moral; despulla a les institucions i obligacions eternes de la seva eternitat i, per \u00a0tant, anul\u00b7la, en el provisori, els imperatius incondicionals. Projecta la seva ombra a compte sobre els actes dels homes. La guerra no se situa nom\u00e9s com la m\u00e9s gran entre les proves que viu la moral. La converteix en irris\u00f2ria \u201c. Per tant, acabar amb la guerra, en si mateix, sense pretendre construir la pau, ja \u00e9s un fet tit\u00e0nic, no nom\u00e9s en les cr\u00f2niques d\u2019un poble, sin\u00f3 en la substancialitat mateixa dels individus i el seu \u00e9sser social. Per\u00f2 la pau demanda molt m\u00e9s que el cessament dels trets. La guerra, tal com he indicat\u00a0a l\u2019inici, constitueix a uns en v\u00edctimes i altres en victimaris, els quals en tant quals, segueixen referits al fet de la viol\u00e8ncia i mereixen ser redimits d\u2019aquesta condici\u00f3, si aspirem a la pau.<\/p>\n

La viol\u00e8ncia \u201cno consisteix tant a ferir i aniquilar com a interrompre la continu\u00eftat de les persones, en fer-ocupar papers en els quals ja no es troben, en fer-trair, no solament compromisos, si no la seva pr\u00f2pia subst\u00e0ncia; en l\u2019obligaci\u00f3 de dur a terme actes que destruiran tota possibilitat d\u2019acte. Com en la guerra moderna, en tota guerra les armes es tornen contra qui les posseeix. \u00c9s impossible allunyar de l\u2019ordre que ella instaura. \u201cUna vict\u00f2ria militar o la seva emmascarament en conflicte pol\u00edtic, \u00e9s una prolongaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia mateixa i la impossibilitat de la pau. \u201cLa pau dels imperis sortits de la guerra es fonamenta en la guerra. No retorna als \u00e9ssers alienats seva identitat perduda. Per a aix\u00f2 \u00e9s necess\u00e0ria una relaci\u00f3 original i origin\u00e0ria amb l\u2019\u00e9sser. \u201cEl cessament de la viol\u00e8ncia, en el sentit m\u00e9s honest, i no com a farsa, \u00e9s un pas que ha de commoure tot l\u2019ordre social i la vida dels individus, ja que ha de redefinir a tots els involucrats i obliga a crear noves estructures perqu\u00e8 la pau floreixi.<\/p>\n

Com canvien v\u00edctimes, victimaris i la societat cam\u00ed de la pau?<\/strong><\/p>\n

Tota v\u00edctima, independentment de si va participar directament en el conflicte o va rebre el seu dany ali\u00e8 a la participaci\u00f3, mereix ser reconegut i en la mesura del possible compensada pel dany rebut. V\u00edctima \u00e9s tot el que va morir i va ser ferit, despla\u00e7at, violat, aterrit, perseguit o econ\u00f2micament malm\u00e8s a causa del conflicte. No hi ha v\u00edctimes m\u00e9s destacades que altres, i ni tan sols l\u2019acci\u00f3 de l\u2019Estat es legitima si va danyar a altres. Entorn de la v\u00edctima comen\u00e7a la pau veritable, en el present i cap al passat. S\u00f3n les v\u00edctimes i la seva efectiva redempci\u00f3 personal i social el millor calibrador del desenvolupament de la pau i l\u2019extinci\u00f3 de tot efecte pervers de la guerra. Oblidar-nos de les v\u00edctimes \u00e9s un acte de tanta viol\u00e8ncia com l\u2019acci\u00f3 que els va convertir i una prologaci\u00f3 de\u00a0la guerra, encara que no se sentin\u00a0els trets.<\/p>\n

Tot victimari, en la mesura de les possibilitats reals, ha de ser identificat, convidat a demanar perd\u00f3 pel dany infligit i purgar la pena que l\u2019ordre legal l\u2019imposa. Judicis justos i raonables s\u00f3n demandats en recerca de la pau. Molts conflictes van ser tancats amb impunitats que segueixen gravitant sobre les societats que el van patir, \u00e9s una continuaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia en el temps. Lamentablement els que tenen m\u00e9s poder busquen en acords de cessament de la viol\u00e8ncia la impunitat com a mecanisme de negociaci\u00f3. El victimari penedit i penalitzat per la seva ofensa \u00e9s necessari perqu\u00e8 la pau pugui sembrar-se a\u00a0la societat.<\/p>\n

La pau no \u00e9s el cessament del conflicte, sin\u00f3 la construcci\u00f3 d\u2019un model social on la solidaritat i el reconeixement de la igualtat existencial no generi m\u00e9s v\u00edctimes i victimaris, per\u00f2 aquesta pau no \u00e9s possible construir si no es reconeix adequadament als que van patir la viol\u00e8ncia i els que la van exercir contra els seus semblants. \u00c9s precisament aquest fet de reconeixement que invalida les accions violentes anteriors i s\u2019extirpa la seva possible repetici\u00f3 en el temps. Participant en aquest proc\u00e9s de reconeixement la societat en el seu conjunt.<\/p>\n

Pau i democr\u00e0cia<\/strong><\/p>\n

La pau per tant \u00e9s un fet democr\u00e0tic, que va m\u00e9s enll\u00e0 dels grups i actors, fins i tot que l\u2019Estat, en la viol\u00e8ncia patida. Organitzat en grups i expressant-se de manera directa, tota la societat ha de validar els processos del cessament de la viol\u00e8ncia i marcar les pautes per a la reconciliaci\u00f3. Si la viol\u00e8ncia va ser un fet que va afectar a la societat, el seu cessament ha de ser socialment validat i \u00fanicament d\u2019aquesta forma \u00e9s possible poder construir la pau. Democr\u00e0cia i pau estan indissolublement lligats, ja que la veritable democr\u00e0cia \u00e9s l\u2019experi\u00e8ncia de la pau pol\u00edticament parlant. No \u00e9s possible la pau ense una aut\u00e8ntica democr\u00e0cia.<\/p>\n

La viol\u00e8ncia \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 directa de la manca de democr\u00e0cia i l\u2019\u00fas de la for\u00e7a per imposar projectes pol\u00edtics o ideol\u00f2gics sense el consentiment de la societat en el seu conjunt. Procurar la pau \u00e9s el reconeixement que tota la societat \u00e9s diposit\u00e0ria de la voluntat per canalitzar propostes determinades en l\u2019ordre pol\u00edtic, social o econ\u00f2mic, sempre reconeixent la dignitat de tot \u00e9sser hum\u00e0. El llegat hist\u00f2ric que arrosseguem en la majoria de les nostres societats, on la viol\u00e8ncia de grups o de l\u2019Estat han imposat la seva voluntat \u00e9s el s\u00edmptoma inequ\u00edvoc de l\u2019abs\u00e8ncia de la democr\u00e0cia i la negaci\u00f3 que la societat \u00e9s l\u2019\u00fanica sobirana. Per tant la democr\u00e0cia \u00e9s el cam\u00ed de la pau, des del cessament de la viol\u00e8ncia, passant pel reconeixement de les v\u00edctimes i victimaris, fins a la construcci\u00f3 de noves estructures -aix\u00ed ho reconeix la Carta de la Pau- que impedeixin l\u2019\u00fas de la viol\u00e8ncia com a mecanisme de control social.<\/p>\n

La democr\u00e0cia no \u00e9s \u00fanicament un fet pol\u00edtic, \u00e9s a m\u00e9s una estructura econ\u00f2mica que garanteixi l\u2019equitat per a tots i un ordenament social que promogui la dignitat de tota persona, sense importar les seves condicions particulars. Des de la aut\u00e8ntica democr\u00e0cia es construeix la pau com a forma de vida plena per a tots els habitants d\u2019una societat. No hi ha felicitat personal, sense la realitzaci\u00f3 de la democr\u00e0cia en l\u2019ordre social.<\/p>\n

Un altre factor clau de la pau \u00e9s l\u2019educaci\u00f3, d\u2019extensi\u00f3 universal, per forjar en cada individu les capacitats que li permetin aportar a la societat i rebre el fruit del seu treball, i a m\u00e9s conrear la toler\u00e0ncia i sentit de sociabilitat ciutadana, el que molts autors anomenen la \u201camistat ciutadana\u201d. \u00c9s aquest sentit amical cap a tots els seus semblants el que forjar\u00e0 noves generacions disposades a conservar i ampliar la democr\u00e0cia i participar activament en la soluci\u00f3 dels conflictes que puguin sorgir. Educar per a la productivitat i per a la ciutadania s\u00f3n dos aspectes integrats en tot model educatiu que realment busqui construir la pau en qualsevol societat.<\/p>\n

Una aposta pel di\u00e0leg<\/strong><\/p>\n

Finalment voldria destacar un aspecte complementari a tot l\u2019exposat i \u00e9s la capacitaci\u00f3 per al di\u00e0leg, que est\u00e0 a la base del model educatiu proposat i que ha de transcendir a tot model democr\u00e0tic. Dialogar no \u00e9s una cosa gen\u00e8tica, \u00e9s una compet\u00e8ncia que s\u2019ensenya i es socialitza en el proc\u00e9s vital de tota persona. Des de la llar fins a l\u2019Estat, els processos de di\u00e0leg han de ser els mecanismes que hi hagi les relacions entre tots els \u00e9ssers humans. Un di\u00e0leg en qu\u00e8 ens reconeixem iguals i amb dret a expressar les nostres idees i propostes, alhora que som capa\u00e7os d\u2019escoltar i entendre les idees i propostes dels altres. Di\u00e0leg que s\u2019extirpa tot acte de viol\u00e8ncia perqu\u00e8 no es busca imposar, si no proposar, no es procura obligar, si no conv\u00e8ncer. Di\u00e0leg amb l\u2019altre -i segueixo el rumb de Levinas- perqu\u00e8 no hi ha possibilitat de fundar un nou ordre que superi l\u2019ordre de la guerra, si no \u00e9s en relaci\u00f3 a l\u2019alteritat. De la mateixa manera que la guerra sorgeix per aniquilar l\u2019altre pel que fa altre, la pau sorgeix quan ens obrim a l\u2019altre, en la seva radical\u00a0alteritat i contrari a Ca\u00edn, ens convertim en cuidadors de l\u2019altre, especialment d\u2019aquells m\u00e9s vulnerables en la societat.<\/p>\n

___________________________<\/p>\n

Article de David \u00c1lvarez, deg\u00e0 de la Facultat de Ci\u00e8ncies i Humanitats de\u00a0la Pontificia Universidad Cat\u00f3lica Madre y Maestra (PUCMM) de Santo Domingo, a Rep\u00fablica Dominicana.<\/em><\/p>\n

Go to Original \u2013 cartadelapaz.org<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dialogar no \u00e9s una cosa gen\u00e8tica, \u00e9s una compet\u00e8ncia que s\u2019ensenya i es socialitza en el proc\u00e9s vital de tota persona. Des de la llar fins a l\u2019Estat, els processos de di\u00e0leg han de ser els mecanismes que hi hagi les relacions entre tots els \u00e9ssers humans. Un di\u00e0leg en qu\u00e8 ens reconeixem iguals i amb dret a expressar les nostres idees i propostes, alhora que som capa\u00e7os d\u2019escoltar i entendre les idees i propostes dels altres.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[46],"tags":[],"class_list":["post-54399","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-original-languages"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54399","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=54399"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54399\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=54399"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=54399"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.transcend.org\/tms\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=54399"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}